En 1968 el crític d'art Vicent Aguilera Cerni arriba a Vilafamés en una visita familiar. El poble i l'entorn de la localitat li captiven i proposa a les autoritats locals la creació d'un museu d'art contemporani. La idea plantejada és ben acollida per la corporació municipal i el seu alcalde, Vicente Benet.
Prèviament a la inauguració del museu en si, es produïxen una sèrie d'exposicions plàstiques amb la finalitat de difondre la idea de la creació entre els artistes i sospesar l'acceptació de la proposta entre ells. Les premisses inicials van ser que els artistes havien de ser o tindre casa a Vilafamés i que el museu es nodria a través de cessions temporals d'obra o bé donacions, sense compra per part de la institució museística.
Varis són els artistes que adquirixen casa a Vilafamés: des del mateix Vicente Aguilera, passant per Joaquín Michavila, Juan Daniel Domínguez «Progreso», Gabriel Cantalapiedra, José Palanca, Agustín de Celis y Miranda d'Amico, José Agost, Manuel Menán, Uiso Alemany, Juan Reus, Francisco Lozano, Manuel Viola, Lorenzo Frechilla, Isabel Vilar y Eduardo Sanz, Teresa Eguibar, Manolo Salmanca, Roberta Matheu, Julio Salvatierra, Manolo Safont, Beatriz Buttmann, Nassio Bayarri, Vicent Varella, etc.
La labor de restauració de les cases comprades pels artistes va suposar el motor de desenvolupament econòmic de la localitat durant les primeres dècades alhora que va ser fonamental per a la conservació el conjunt històric, declarat Bé d'Interés Cultural per Decret 8/2005 de 22 d'abril (DOGV núm 4993, de 26 d'abril de 2005 i BOE núm. 202 de 24 d'agost de 2005).
